Manca aplicar la teoria al grup-classe i aprofundir la part pedagògica
Hem dissenyat una Unitat de Programació orientada als alumnes de primer curs del Cicle Inicial d'Educació Primària de l'escola Elisenda de Montcada. Els continguts principals que es treballen en la programació corresponen a l'àrea d'educació artística, però també es treballen continguts relatius a altres àrees com l'àrea de llengua. Les competències bàsiques que haurien d'assolir els alumnes en acabar les activitats programades són:- La competència artística i cultural.- La competència comunicativa lingüística i audiovisual.- La competència d'aprendre a aprendre. Per tant, s'interelacionen àrees per tal de treballar transversalment diferents competències. Aquesta unitat de programació té com a objectiu que els infants desenvolupin la seva capacitat d'interacció i expressió amb els altres a través del treball cooperatiu, així com el respecte, la confiança i la creativitat.
JUSTIFICACIÓ PSICOPEDAGÒGICA: Com a base de la nostra intervenció utilitzarem el model constructivista basant-nos en l’aprenentatge significatiu, ja que partirem del que l’alumne sap, de les capacitats de raonament que caracteritzen els estadis evolutius de l’alumne i dels coneixements previs adquirits. En l’aprenentatge significatiu, un factor molt important és la motivació i, el nostre grup-classe ho necessita, ja que aquests nens no venen a classe molt motivats i per despertar el seu interès hem de crear activitats que els facin reflexionar. Un dels nostres objectius és fomentar i potenciar la seguretat i la confiança dels alumnes durant la realització de les activitats. Ja que si ells es veuen capaços d’assolir els objectius marcats, indirectament estem potenciant la seva seguretat de superar qualsevol repte. Tal com diu Ausbel, l’aprenentatge significatiu intenta superar la memorització mecànica del contingut donant-li un sentit lògic al que l’alumne intenta aprendre. No volem que els alumnes assoleixin molts continguts de forma mecànica, sinó que a través d’aquestes petites activitats els nens puguin realitzar aprenentatges significatius per ells mateixos i aconsegueixin una certa autonomia. Per a què això sigui possible, els explicarem de manera coherent i lògica el perquè de l’activitat per a què tinguin clars els objectius i ho puguin relacionar amb allò que ja posseeixen. Per tant, partirem de la preparació de l’alumne i dels seus coneixements previs amb la primera activitat. Altres implicacions: teoria de Bruner. D’aquesta teoria hem agafat dos aspectes que treballem a la nostra intervenció: aprenentatge per descobriment (el mestre ha de motivar als estudiants per a que ells mateixos descobreixin relacions entre conceptes i construeixin proposicions) i diàleg actiu. Per a dur a terme tot això, hem de conèixer necessàriament l’estructura lògica dels blocs temàtics i les estructures i el desenvolupament psicològic dels alumnes. En l'àmbit del desenvolupament cognitiu,Piaget exposa que aprendre i desenvolupar el nostre cervell depèn d'un procés en el qual intervenen factors biològics que determinen les nostres estructures mentals, esquemes que ja tenim propis i a través d'uns passos els modifiquem i acomodem nova informació.La seva teoria es basa en quatre aspectes: organització, adaptació, assimilació i acomodació. Les persones tendeixen a organitzar les seves activitats, per tant, necessiten adaptar-se al seu entorn. Per adaptar-nos a una situació, el primer que fem és l'assimilació i posteriorment l'acomodació: partir d'un coneixement previ i relacionar-lo amb el coneixement nou i, desprès acomodar-lo modificant els esquemes anteriors amb els nous.Si no hi ha esquemes previs, no hi ha construcció del coneixement, no hi ha aprenentatge (ho pots memoritzar però no ho entendràs, no ho assimilaràs).Si no modifiquem, tampoc no es creen estructures mentals, per tant, són dos aspectes necessaris que han de mantenir un equilibri. Nosaltres tenim present aquest procés i pretenem que tota l'observació de la primera activitat, l'acomodin en la segona activitat. Segons Piaget els infants de sis i set anys es troben en la fase del pensament intuïtiu. La teoria ens diu que aquest estadi té les següents adquisicions cognoscitives:
Identitat qualitativa: les qualitats de les coses no varien encara que variï la aparença.
Distinció aparença-realitat.
Falsa creença: representació mental que no es correspon amb la realitat.
El seu pensament i el seu cos, el seu món físic i el mental, són una mateixa cosa.
Consideren ésser viu a tot allò que té una activitat.
Al final només allò que té moviment.
La teoria ens diu que aquest estadi té les següents limitacions:
Egocentrisme: és un període d’egocentrisme a nivell representatiu. El nen no és egoista però té la incapacitat d’entendre que els altres pensin i sentin diferent.
Centralització: es fixa en un sol aspecte, no pot veure conjuntament les parts de la realitat.
Irreversibilitat: impossibilitat de realitzar una acció en els dos sentits possibles.
Realisme absolut: no distingeix el que veu del que pensa.
Raonament transductiu.
També cal tenir en compte el desenvolupament emocional. Hi han tres competències: comprensió emocional, regulació emocional i desenvolupament de l’empatia. Pel que fa a la comprensió emocional, a partir dels 5 anys els nens són capaços de comprendre el món emocional: saben que les emocions són universals però que depenen del valor subjectiu, de l’avaluació personal davant d’una situació; que les emocions no només depenen del desig, sinó de les creences; que poden tenir emocions errònies; que poden explicar les emocions dels altres.Hem pogut comprovar que els alumnes de la nostra escola segueixen aquest patró de desenvolupament emocional, és a dir, comprenen aquesta competència, però encara no poden explicar l’ambivalència emocional. Pel que fa a la regulació emocional, hi ha dos tipus de control: l’afrontament centrat en el problema o centrat en l’emoció. Les estratègies més efectives són el recolzament social o la reestructuració cognitiva. I les menys efectives són l’agressió i donar curs a l’emoció.Sabem que els alumnes utilitzen la distracció social per a controlar les seves emocions a l’aula, però encara no saben organitzar les seves emocions, és a dir, no utilitzen la distracció cognitiva. Sovint hi ha conflictes i utilitzen l’agressió, sobretot el nen autista, que és molt violent quan no aconsegueix el que vol. Pel que fa al desenvolupament de l’empatia, teòricament no assoleixen aquesta capacitat fins als 9-10 anys, però aquest grup-classe ja és conscient d’aquest procés, ja que saben que els seus companys tenen diferents emocions a les seves pròpies. En l'àmbit del desenvolupament de la personalitat, Erikson diu que hi ha vuit etapes que per passar d’una a l’altre s’ha de passar el període crític. Aquest període implica un canvi i va relacionat amb la força bàsica de cada etapa.En alguns casos, alumnes que no superen aquest període no es troben a l’etapa que els correspon. Teòricament l’autor situa els infants de primer de primària a l'etapa escolar, que avarca les edats de 6 a 12 anys. En aquesta etapa els infants es veuen capaços de ser competents, és el moment de crear i valorar als infants per allò que fan. Les relacions significatives són els veïns i l’escola. Com aquesta escola està situada a un barri conflictiu i molts nens viuen amb famílies desestructurades, alguns dels alumnes senten inferioritat vers als altres, ja que no se’ls valora a casa allò que fan. D’altre banda, creiem que un parell de nens encara no han superat el període crític de l’etapa anterior i es troben al joc (3-5 anys) on la força bàsica és el sentit de la iniciativa i això proporciona autonomia i confiança en la vida. Aquests nens no són suficientment autònoms i tenen un sentiment de culpabilitat.
JUSTIFICACIÓ SOCIOLÒGICA: Amb la nostra intervenció volem educar a través d’un model de relació amb els altres, capaç de produir un desenvolupament positiu dels alumnes i la societat. També volem fomentar el diàleg i la resolució de conflictes, ja que aquest grup és conflictiu. A més, utilitzar el treball cooperatiu, el qual ja utilitza aquesta escola, com a eina d’integració i de respecte, augmentant el benestar personal. Treballar cooperativament afavoreix la plena participació de tot l’alumnat i, fa que amb les habilitats i els punts forts de cada alumne el grup avanci i obtingui millors resultats. Aquesta eina de treball ajuda a la inclusió de determinats alumnes amb més dificultats d’aprenentatge, com el nen autista, i a alumnes als quals els és més difícil relacionar-se i comunicar-se amb la resta de companys. Partim de la base que els alumnes tenen capacitat de decidir i formar part del seu aprenentatge i desenvolupament i, és per això que els deixem escollir i experimentar.
D'una banda, les nostres activitats, encara que estan centrades en la matèria de visual i plàstica, el rerefons és que els alumnes desenvolupin les seves emocions amb la finalitat de capacitar-los per afrontar millor els reptes que es plantegen a la seva vida quotidiana. Aquests nens manquen de l’educació familiar, per tant, l’escola es converteix en el gran pilar que ha de dur a terme aquesta funció i formar-los com a persones.
D'altra banda, aquesta intervenció és adequada en aquest precís moment del seu aprenentatge ja que les activitats s'adapten al nivell dels alumnes i a les competències que els hi pertoca aprendre. És important també saber que la major part de la classe són immigrants i no parlen el català. Per això fomentem el diàleg i d'una forma indirecta reforcem la llengua.
També hem tingut molt en compte el nivell cultural del barri i les característiques socioeconòmiques dels nens. Per això fan la visita al Parc Güell, que és gratuita i, l'activitat central de l'experimentació no comporta cap despesa, ja que el material el lliura l'escola i les ampolles que utilitzen són reciclades.
Un altre aspecte és estudiar les condicions biològiques-higièniques dels nens per establir l'horari de les sessions, en les hores que els nens estan més desperts i participatius per aprofitar al màxim els continguts i assolir els objectius, sempre d'una manera dinàmica i participativa. És un bon moment perquè els nens estan disposats a participar. Però no tan sols això, sinó que també creiem que la intervenció és positiva ja que desperta la creativitat dels nens.
JUSTIFICACIÓ EPISTEMOLÒGICA:
No estan explicats la seqúènciació dels continguts ni com estan estructurats..
Aquesta unitat està pensada per dur-la a terme durant el segon trimestre del curs escolar, aproximadament cap al mes d’abril. La seva durada serà de 11 hores i 30 minuts, repartides en 7 sessions. Els continguts partiran en tot moment dels coneixements previs dels infants. De la competència artística i cultural volem que els alumnes assoleixin dos objectius: conèixer la figura i obra d'Antoni Gaudí i conèixer els colors primaris i secundaris.Per assolir el primer objectiu utilizem les activitats 1, 2, 3 i 6. En la primera activitat despertarem els coneixements previs dels alumnes sobre Antoni Gaudí, ja que més endavant, en la segona activitat, faràn una sortida al Parc Güell. Pensem que pels alumnes pot ser una oportunitat per que visquin l'experiència de visitar el parc (patrimoni cultural del nostre pais) ja que el seu nivell socioeconòmic és baix i pot ser no tenen la possibilitat d'anar-hi fora de l'escola. Un altre aspecte important és que realitzar una sortida, motiva als nens i desperta el seu interés. A més a més, la visita al Parc Güell ens donarà peu a introduir el segon objectiu: conèixer els colors primaris i secundaris; ja que Gaudí utilitza en les seves obres molta varietat de colors. En la segona activitat, un cop situats al Parc Güell, a l'hora de fer els grups, tindrem en compte les individualitats i les necessitats educatives especials (encara que siguin lleus) per distribuir-los de la manera més adient i productiva. Per exemple, l'Umair, que li costa més controlar les seves emocions, anirà amb el grup del tutor i amb aquells alumnes que han demostrat tenir més tacte amb ell, per a què es senti més còmode.
En la tercera activitat, aprofitarem per comentar la sortida, destacar les coses més significatives que van veure i conèixer les opinions de tothom. La segona part de la sessió la dedicarem a fer el trencadís perquè interioritzin l'estil de Gaudí.
En la quarta activitat, farem un debat obert en el qual els nens podran expressar el que pensen i dir d’on creuen que surten els colors. En moments com aquest és on fomentarem un bon diàleg entre els companys i el respecte en vers les diferents opinions.
En la cinquena activitat, els alumnes hauran de fer una roda de colors de lliure elecció, per fomentar la seva creativitat.
En la sisena activitat, tota la classe realitzarà un mural decoratiu amb els continguts apresos i, d'aquesta manera consolidaran els continguts i treballaran cooperativament. Fomentarem que s'ajudin els uns als altres perquè es faci el mural amb un bon clima.
En la setena activitat realitzarem una avaluació final de forma dinàmica, on el mestre farà preguntes amb suport PDI per a què sigui més interactiu i així els alumnes no s'ho prenguin com a un exàmen. Tot i que hem catalogat l’avaluació com a última activitat, és tot un procès, ja que realitzarem una avaluació formativa. D'aquesta manera podrem anar ajustant la nostra proposta educativa i, reflexionar sobre la tasca docent, per a què els alumnes vagin construint el coneixement i no es tracti d'una avaluació sumativa.
Cal dir que, durant tota la intervenció és poden crear situacions de conflicte, on els alumnes no es posin d'acord o no respectin el torn de paraula, etc. En aquests moments intentarem mediar la situació i que els alumnes parlin entre ells posant-li nom a les seves emocions. També el disseny de cadascuna de les activitats ha tingut en compte el grup-classe ja que són activitats dinàmiques, motivadores i que els criden l'atenció, ja que són nens amb un cert nivell de dèficit d'atenció.
Les activitats doncs, estaran seqüenciades en aquest ordre:
Manca aplicar la teoria al grup-classe i aprofundir la part pedagògica
Hem dissenyat una Unitat de Programació orientada als alumnes de primer curs del Cicle Inicial d'Educació Primària de l'escola Elisenda de Montcada.Els continguts principals que es treballen en la programació corresponen a l'àrea d'educació artística, però també es treballen continguts relatius a altres àrees com l'àrea de llengua. Les competències bàsiques que haurien d'assolir els alumnes en acabar les activitats programades són:- La competència artística i cultural.- La competència comunicativa lingüística i audiovisual.- La competència d'aprendre a aprendre.
Per tant, s'interelacionen àrees per tal de treballar transversalment diferents competències. Aquesta unitat de programació té com a objectiu que els infants desenvolupin la seva capacitat d'interacció i expressió amb els altres a través del treball cooperatiu, així com el respecte, la confiança i la creativitat.
JUSTIFICACIÓ PSICOPEDAGÒGICA:
Com a base de la nostra intervenció utilitzarem el model constructivista basant-nos en l’aprenentatge significatiu, ja que partirem del que l’alumne sap, de les capacitats de raonament que caracteritzen els estadis evolutius de l’alumne i dels coneixements previs adquirits.
En l’aprenentatge significatiu, un factor molt important és la motivació i, el nostre grup-classe ho necessita, ja que aquests nens no venen a classe molt motivats i per despertar el seu interès hem de crear activitats que els facin reflexionar.
Un dels nostres objectius és fomentar i potenciar la seguretat i la confiança dels alumnes durant la realització de les activitats. Ja que si ells es veuen capaços d’assolir els objectius marcats, indirectament estem potenciant la seva seguretat de superar qualsevol repte.
Tal com diu Ausbel, l’aprenentatge significatiu intenta superar la memorització mecànica del contingut donant-li un sentit lògic al que l’alumne intenta aprendre. No volem que els alumnes assoleixin molts continguts de forma mecànica, sinó que a través d’aquestes petites activitats els nens puguin realitzar aprenentatges significatius per ells mateixos i aconsegueixin una certa autonomia. Per a què això sigui possible, els explicarem de manera coherent i lògica el perquè de l’activitat per a què tinguin clars els objectius i ho puguin relacionar amb allò que ja posseeixen. Per tant, partirem de la preparació de l’alumne i dels seus coneixements previs amb la primera activitat.
Altres implicacions: teoria de Bruner. D’aquesta teoria hem agafat dos aspectes que treballem a la nostra intervenció: aprenentatge per descobriment (el mestre ha de motivar als estudiants per a que ells mateixos descobreixin relacions entre conceptes i construeixin proposicions) i diàleg actiu.
Per a dur a terme tot això, hem de conèixer necessàriament l’estructura lògica dels blocs temàtics i les estructures i el desenvolupament psicològic dels alumnes.
En l'àmbit del desenvolupament cognitiu, Piaget exposa que aprendre i desenvolupar el nostre cervell depèn d'un procés en el qual intervenen factors biològics que determinen les nostres estructures mentals, esquemes que ja tenim propis i a través d'uns passos els modifiquem i acomodem nova informació.La seva teoria es basa en quatre aspectes: organització, adaptació, assimilació i acomodació. Les persones tendeixen a organitzar les seves activitats, per tant, necessiten adaptar-se al seu entorn. Per adaptar-nos a una situació, el primer que fem és l'assimilació i posteriorment l'acomodació: partir d'un coneixement previ i relacionar-lo amb el coneixement nou i, desprès acomodar-lo modificant els esquemes anteriors amb els nous.Si no hi ha esquemes previs, no hi ha construcció del coneixement, no hi ha aprenentatge (ho pots memoritzar però no ho entendràs, no ho assimilaràs).Si no modifiquem, tampoc no es creen estructures mentals, per tant, són dos aspectes necessaris que han de mantenir un equilibri.
Nosaltres tenim present aquest procés i pretenem que tota l'observació de la primera activitat, l'acomodin en la segona activitat.
Segons Piaget els infants de sis i set anys es troben en la fase del pensament intuïtiu.
La teoria ens diu que aquest estadi té les següents adquisicions cognoscitives:
La teoria ens diu que aquest estadi té les següents limitacions:
També cal tenir en compte el desenvolupament emocional. Hi han tres competències: comprensió emocional, regulació emocional i desenvolupament de l’empatia.
Pel que fa a la comprensió emocional, a partir dels 5 anys els nens són capaços de comprendre el món emocional: saben que les emocions són universals però que depenen del valor subjectiu, de l’avaluació personal davant d’una situació; que les emocions no només depenen del desig, sinó de les creences; que poden tenir emocions errònies; que poden explicar les emocions dels altres.Hem pogut comprovar que els alumnes de la nostra escola segueixen aquest patró de desenvolupament emocional, és a dir, comprenen aquesta competència, però encara no poden explicar l’ambivalència emocional.
Pel que fa a la regulació emocional, hi ha dos tipus de control: l’afrontament centrat en el problema o centrat en l’emoció. Les estratègies més efectives són el recolzament social o la reestructuració cognitiva. I les menys efectives són l’agressió i donar curs a l’emoció.Sabem que els alumnes utilitzen la distracció social per a controlar les seves emocions a l’aula, però encara no saben organitzar les seves emocions, és a dir, no utilitzen la distracció cognitiva. Sovint hi ha conflictes i utilitzen l’agressió, sobretot el nen autista, que és molt violent quan no aconsegueix el que vol.
Pel que fa al desenvolupament de l’empatia, teòricament no assoleixen aquesta capacitat fins als 9-10 anys, però aquest grup-classe ja és conscient d’aquest procés, ja que saben que els seus companys tenen diferents emocions a les seves pròpies.
En l'àmbit del desenvolupament de la personalitat, Erikson diu que hi ha vuit etapes que per passar d’una a l’altre s’ha de passar el període crític. Aquest període implica un canvi i va relacionat amb la força bàsica de cada etapa.En alguns casos, alumnes que no superen aquest període no es troben a l’etapa que els correspon.
Teòricament l’autor situa els infants de primer de primària a l'etapa escolar, que avarca les edats de 6 a 12 anys. En aquesta etapa els infants es veuen capaços de ser competents, és el moment de crear i valorar als infants per allò que fan. Les relacions significatives són els veïns i l’escola. Com aquesta escola està situada a un barri conflictiu i molts nens viuen amb famílies desestructurades, alguns dels alumnes senten inferioritat vers als altres, ja que no se’ls valora a casa allò que fan.
D’altre banda, creiem que un parell de nens encara no han superat el període crític de l’etapa anterior i es troben al joc (3-5 anys) on la força bàsica és el sentit de la iniciativa i això proporciona autonomia i confiança en la vida. Aquests nens no són suficientment autònoms i tenen un sentiment de culpabilitat.
JUSTIFICACIÓ SOCIOLÒGICA:
Amb la nostra intervenció volem educar a través d’un model de relació amb els altres, capaç de produir un desenvolupament positiu dels alumnes i la societat. També volem fomentar el diàleg i la resolució de conflictes, ja que aquest grup és conflictiu. A més, utilitzar el treball cooperatiu, el qual ja utilitza aquesta escola, com a eina d’integració i de respecte, augmentant el benestar personal. Treballar cooperativament afavoreix la plena participació de tot l’alumnat i, fa que amb les habilitats i els punts forts de cada alumne el grup avanci i obtingui millors resultats. Aquesta eina de treball ajuda a la inclusió de determinats alumnes amb més dificultats d’aprenentatge, com el nen autista, i a alumnes als quals els és més difícil relacionar-se i comunicar-se amb la resta de companys.
Partim de la base que els alumnes tenen capacitat de decidir i formar part del seu aprenentatge i desenvolupament i, és per això que els deixem escollir i experimentar.
D'una banda, les nostres activitats, encara que estan centrades en la matèria de visual i plàstica, el rerefons és que els alumnes desenvolupin les seves emocions amb la finalitat de capacitar-los per afrontar millor els reptes que es plantegen a la seva vida quotidiana. Aquests nens manquen de l’educació familiar, per tant, l’escola es converteix en el gran pilar que ha de dur a terme aquesta funció i formar-los com a persones.
D'altra banda, aquesta intervenció és adequada en aquest precís moment del seu aprenentatge ja que les activitats s'adapten al nivell dels alumnes i a les competències que els hi pertoca aprendre. És important també saber que la major part de la classe són immigrants i no parlen el català. Per això fomentem el diàleg i d'una forma indirecta reforcem la llengua.
També hem tingut molt en compte el nivell cultural del barri i les característiques socioeconòmiques dels nens. Per això fan la visita al Parc Güell, que és gratuita i, l'activitat central de l'experimentació no comporta cap despesa, ja que el material el lliura l'escola i les ampolles que utilitzen són reciclades.
Un altre aspecte és estudiar les condicions biològiques-higièniques dels nens per establir l'horari de les sessions, en les hores que els nens estan més desperts i participatius per aprofitar al màxim els continguts i assolir els objectius, sempre d'una manera dinàmica i participativa. És un bon moment perquè els nens estan disposats a participar. Però no tan sols això, sinó que també creiem que la intervenció és positiva ja que desperta la creativitat dels nens.
JUSTIFICACIÓ EPISTEMOLÒGICA:
No estan explicats la seqúènciació dels continguts ni com estan estructurats..
Aquesta unitat està pensada per dur-la a terme durant el segon trimestre del curs escolar, aproximadament cap al mes d’abril. La seva durada serà de 11 hores i 30 minuts, repartides en 7 sessions. Els continguts partiran en tot moment dels coneixements previs dels infants.
De la competència artística i cultural volem que els alumnes assoleixin dos objectius: conèixer la figura i obra d'Antoni Gaudí i conèixer els colors primaris i secundaris.Per assolir el primer objectiu utilizem les activitats 1, 2, 3 i 6.
En la primera activitat despertarem els coneixements previs dels alumnes sobre Antoni Gaudí, ja que més endavant, en la segona activitat, faràn una sortida al Parc Güell. Pensem que pels alumnes pot ser una oportunitat per que visquin l'experiència de visitar el parc (patrimoni cultural del nostre pais) ja que el seu nivell socioeconòmic és baix i pot ser no tenen la possibilitat d'anar-hi fora de l'escola. Un altre aspecte important és que realitzar una sortida, motiva als nens i desperta el seu interés. A més a més, la visita al Parc Güell ens donarà peu a introduir el segon objectiu: conèixer els colors primaris i secundaris; ja que Gaudí utilitza en les seves obres molta varietat de colors.
En la segona activitat, un cop situats al Parc Güell, a l'hora de fer els grups, tindrem en compte les individualitats i les necessitats educatives especials (encara que siguin lleus) per distribuir-los de la manera més adient i productiva. Per exemple, l'Umair, que li costa més controlar les seves emocions, anirà amb el grup del tutor i amb aquells alumnes que han demostrat tenir més tacte amb ell, per a què es senti més còmode.
En la tercera activitat, aprofitarem per comentar la sortida, destacar les coses més significatives que van veure i conèixer les opinions de tothom. La segona part de la sessió la dedicarem a fer el trencadís perquè interioritzin l'estil de Gaudí.
En la quarta activitat, farem un debat obert en el qual els nens podran expressar el que pensen i dir d’on creuen que surten els colors. En moments com aquest és on fomentarem un bon diàleg entre els companys i el respecte en vers les diferents opinions.
En la cinquena activitat, els alumnes hauran de fer una roda de colors de lliure elecció, per fomentar la seva creativitat.
En la sisena activitat, tota la classe realitzarà un mural decoratiu amb els continguts apresos i, d'aquesta manera consolidaran els continguts i treballaran cooperativament. Fomentarem que s'ajudin els uns als altres perquè es faci el mural amb un bon clima.
En la setena activitat realitzarem una avaluació final de forma dinàmica, on el mestre farà preguntes amb suport PDI per a què sigui més interactiu i així els alumnes no s'ho prenguin com a un exàmen.
Tot i que hem catalogat l’avaluació com a última activitat, és tot un procès, ja que realitzarem una avaluació formativa. D'aquesta manera podrem anar ajustant la nostra proposta educativa i, reflexionar sobre la tasca docent, per a què els alumnes vagin construint el coneixement i no es tracti d'una avaluació sumativa.
Cal dir que, durant tota la intervenció és poden crear situacions de conflicte, on els alumnes no es posin d'acord o no respectin el torn de paraula, etc. En aquests moments intentarem mediar la situació i que els alumnes parlin entre ells posant-li nom a les seves emocions. També el disseny de cadascuna de les activitats ha tingut en compte el grup-classe ja que són activitats dinàmiques, motivadores i que els criden l'atenció, ja que són nens amb un cert nivell de dèficit d'atenció.
Les activitats doncs, estaran seqüenciades en aquest ordre: